[El Hespíritu]

No sé si heu escollit la miniatura expressament per a quadrar-ho amb el títol de l'episodi o ha estat pura holística.
M'ha agradat.

[KyouChan]

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

per poder veure la primera part he hagut de córrer la cortina d'aigua que s'entestava a tancar-se. La segona part l'he vista tres cops amb la pell de gallina.... la impermanència, la no dualitat, el sutra del cor.... la millor manera de començar el dia. Agraîment profund del tot el meu ésser pel carinyo a la traducció de la cançó, que ha degut de ser ben difícil. Entenc que hagin dividit l'actuació en dues parts... encara hauré de tornar a aquesta alguna vegada més abans de passar al que hagi de venir. Moltes, moltes, moltíssimes gràcies!!!!!

[El Hespíritu]

Ha estat tot un viatge.
No puc dir que l'hagi entès del tot... trobo que hi ha moltes coses que si un no és japonés li costará fins i tot adonar-se que succeeixen.

Pero m'encanta que no facin pas cap esforç especial per a explicar-ho.
A banda d'algunes línies de diàleg un pél apretades aquest Anime no ens dona pas un munt d'informació per a que tinguem clar què està passant i quines conseqüències podem esperar dins aquest contexte artístic i social (Akane-Banashi sí que ho fa molt, per exemple).

Ells es limiten a relatar-nos la infantesa d'un nen que porta la dansa dintre i deixen que siguem nosaltres els que cerquem info a la Wiki si és que ens interessa.
Només els importa la història que estàn explicant i tenen el meu aplaudiment per això.

[KyouChan]

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

la pell de gallina al final.... uffff..... perquè això està basat en fets reals i em fa saltar les llàgrimes que en comptes de destruir i anihillar triïn l'opció de fer lligams. Col·laborar davant competir.... ifffff..... mil milions de gràcies!!

[oreneta lliure]

Ha estat tot un viatge.
No puc dir que l'hagi entès del tot... trobo que hi ha moltes coses que si un no és japonés li costará fins i tot adonar-se que succeeixen.

Pero m'encanta que no facin pas cap esforç especial per a explicar-ho.
A banda d'algunes línies de diàleg un pél apretades aquest Anime no ens dona pas un munt d'informació per a que tinguem clar què està passant i quines conseqüències podem esperar dins aquest contexte artístic i social (Akane-Banashi sí que ho fa molt, per exemple).

Ells es limiten a relatar-nos la infantesa d'un nen que porta la dansa dintre i deixen que siguem nosaltres els que cerquem info a la Wiki si és que ens interessa.
Només els importa la història que estàn explicant i tenen el meu aplaudiment per això.

De fet, al manga les coses estan més detallades, cosa que fa que tot tingui un sentint més lògic i els personatges tinguin un perfil més clar, sobretot el xogun. Tant és si ha estat una tria estètica, com si ha estat per la necessitat de tancar un arc amb un final amb cara i ulls al capítol 13è, el resultat és força coherent amb una línia que vol definir l’art com a una superfície de projecció dels sentiments i les emocions del públic. Igual com a l’escena on cadascú projecta la seva història personal sobre una representació més aviat abstracta, mitjançant el principi d’associació, l’anime deixa esquerdes buides on cadascú de nosaltres hi pot veure el que més ens toca. Això és, ni més ni menys, l’essència de l’art.