- Any: 1994
- Gènere: Acció/aventura
- Desenvolupador: Nintendo
- Plataforma: Super Nintendo (disponible també a Nintendo Switch Online)
Història
Engegues la consola i a la pantalla del títol es veu una estació científica amb un metroide, una criatura alienígena capaç d'absorbir l'energia d'altres éssers vius. A terra, tres científics morts, mentre de fons sona una música que evoca al misteri. Sens dubte, una imatge que no deixa indiferent (i força més fosca que la majoria de títols de Nintendo). A continuació, tot just iniciar la partida, una veu diu: «L’últim metroide ha estat capturat. A la galàxia hi ha pau.»
Super Metroid comença explicant la història dels dos anteriors jocs, el Metroid de NES i el Metroid II de Game Boy. Després de derrotar els pirates de l’espai al planeta Zebes al primer joc, i d'exterminar els metroides al seu planeta natal SR388 al segon joc, de l'últim ou de metroide en sortí una larva, que en lloc d'atacar la Samus (la protagonista), es va pensar que era la seva mare. La Samus va decidir no exterminar-la i, en lloc d'això, donar-la a una estació científica perquè la investiguessin. I el resultat va ser excel·lent: les propietats dels metroides es poden fer servir per al bé de la humanitat. Però tot just allunyar-se de l'estació científica, la Samus rep un avís d'emergència: l'estació ha patit un atac!
Intrigada, la Samus torna a l'estació científica i troba que els científics són morts a terra, i la larva de metroide no hi és. Unes habitacions més enllà, descobreix la larva, però se l'enduu un dels líders dels pirates de l’espai, en Ridley, no sense abans activar el sistema d'autodestrucció de la base científica. Després de córrer per a escapar-ne, la Samus decideix seguir els pirates de l’espai fins al seu planeta, el Planeta Zebes.
A partir d'aquí comença el joc de debò. La Samus surt de la seva nau i haurà d'aconseguir infiltrar-se a les profunditats del planeta Zebes, posar fi als pirates de l’espai d'una vegada per totes i recuperar la larva de metroide.
Apartat artístic
Tot i que avui dia pugui semblar desfasat, com a joc de la generació dels 16 bits, el disseny és sublim i aconsegueix transmetre una atmosfera de soledat davant dels perills en tot moment. Cada regió del planeta té el seu propi estil visual particular, i tots els detalls estan cuidats, cada petita secció del joc té una ambientació específica que la fa memorable. L'entorn del planeta està dividit en sis grans zones, cadascuna amb un clima i organismes diferents, on la Samus haurà d'intentar aconseguir noves habilitats i enfrontar-se a tota mena d'enemics variats.
Un punt a destacar en especial és la música. En tot moment és perfectament capaç d'introduir-te als mons que visites, i integrar-se a la perfecció amb les característiques d'aquell món, de la superfície relativament segura de Crateria a les zones verdes de Brinstar, passant per les aigües calmades però perilloses de Maridia o les profunditats plenes de lava de Norfair.
Jugabilitat
El joc és una barreja d'exploració i acció. Al llarg del joc caldrà que exploris les sales per a anar fent camí fins a les profunditats del planeta. De camí, hi haurà zones on trobaràs elements que no podràs superar, però les diferents zones estan dissenyades de tal manera que les recordis amb facilitat, així que quan després aconsegueixis una nova habilitat, recordaràs aquell lloc on la necessitaves per a continuar i hi podràs tornar.
A diferència dels anteriors jocs de la saga, compta amb un mapa a la pantalla de pausa que indica totes les zones i habitacions que has visitat. També hi ha zones on pots descarregar la major part del mapa de la zona (però compte, perquè hi ha àrees secretes que no hi surten!). Pel que fa a desar la partida, hi ha sales que et permetran fer-ho (però no ho facis a la darrera sala del joc, perquè després ja no podràs tornar enrere si no comences una nova partida!).
Aconseguir superar el joc és qüestió d'hores, però si vols aconseguir totes les expansions d'armament, míssils, bombes, etc. caldrà que furguis per tots els racons de Zebes, i no és pas fàcil, ja que el planeta és ple de secrets. És per això que, encara que et passis el joc, la rejugabilitat és alta.
Opinió personal
M'és difícil parlar d'aquest joc objectivament, perquè és un dels jocs que més nostàlgia em porta. Hi vaig jugar de ben petit a casa d'un amic del poble, i cada zona que anàvem descobrint ens deixava més bocabadats. Descobrir zones que no podies explorar perquè no tenies l'equipament adequat (sales on l'aire crema, o un món aquàtic on et mous molt lentament si no tens el vestit adequat), haver-les d'abandonar per a triar un altre camí, i més endavant poder tornar-hi i continuar explorant era molt gratificant.
Si bé hi ha jocs que han envellit malament, en el cas de jocs de 16 bits no és tan acusat, i puc assegurar que aquest joc en concret ha envellit molt i molt bé. És perfectament factible jugar-hi ara i gaudir-ne igualment, així que us el recomano molt. Com ja he comentat, tant el disseny com la música són molt bons, i es fa difícil deixar de jugar-hi un cop comences. De fet, diria que és el joc que he rejugat més vegades.
En fi, no crec que existeixi el joc perfecte, però sí que n'hi ha que s'hi acosten molt, i un d'ells és aquest. Una autèntica obra mestra, des del primer món fins a l'últim. Doneu-li una oportunitat.
Ah, i per cert, hi podeu jugar en català gràcies a aquesta traducció.
Bé, fins aquí la meva recomanació. Hi heu jugat? Què en penseu?