És una sort que també existeixin animes que ensenyen a viure la vida i a sortir de la closca per mirar des del punt de vista dels altres. Com alterna una visió i l'altra sense jutjar ni posicionar, com no hi ha bons ni dolents sinó persones que intenten viure sense intenció de fer mal. Gràcies per traduir i portar aquesta joia. Me n'alegro que el meu últim comentari com a Panda assidu sigui en aquest regal preciós.
M'està encantat la serie, però em fot ràbia identificar-me tant amb el personatge de la tieta.
Es una sapastre, una tòtil i va mig adormida pel món.
L'hi desitjo el millor
Hostia, sembla que cada episodi estan disposats a tocar temes més fotuts que els anteriors.
No vull imaginar-me com arribaràn totes dues cap al final de temporada