Comunitat de Fansubs.cat

Bé, ja sabem a què venim aquí, però faré una mica de descripció perquè quedi maco.

Umineko no Naku Koro Ni és una novel·la visual publicada entre 2007 i 2009 escrita per Ryukishi07 i composta per 8 capítols. Es pot jugar a PC, i és la manera més fàcil avui en dia.

Presentació
Són novel·les sonores com ho descriu Ryukishi07, ja que es centren més en l'àudio i crear atmosfera amb això que no pas en la part visual. Tampoc tenen elements de jugabilitat, ni tries a fer, són novel·les lineals. Existeixen diferents sprites (3 que jo sàpiga), i depén de qui preguntis et diran una cosa o altre.





Argument

L'argument ens situa a l'illa de Rokkenjima, a octubre de 1986, moment en el qual la rica família Ushiromiya celebra la seva conferència anual per parlar de temes financers. Aquest any, el tema clau serà sens dubte l'herència que ha de deixar el cap de família, Kinzo Ushiromiya, a qui els metges no li donen més d'uns mesos més de vida. La conferència es veurà afectada pel tifó que ha d'arribar a la 1a nit i per una misteriosa carta signada per la Bruixa Daurada Beatrice, on declara que si no poden resoldre el seu epitafi tot el que pertany a la família tornarà a ser d'ella.

És una novel·la de misteri que es va complicant (mooolt) a mesura que avances, i és molt llarga, jo vaig trigar unes 110h més o menys.

La intro de la versió de PS3 és molt xula i dona una idea:

Invoco a @Nina i @Kilian com si fossiu les germanes Chiester o algo

M'han invocat amb una ofrena d'Umineko

La música era una passada en aquest joc. Jo vaig jugar amb el tercer sprite, em sembla el millor, la veritat.

Quin personatge us va agradar més? Per mi, la Shannon i en Kanon eren els més interessants.
Quan l'arc va començar a centrar-se en ells i cada cop els trobava més estranys, em va encantar. Tot el misteri era deliciós. I t'anaven donant engrunetes, vaig fer mil teories esbojarrades, però ja no les recordo per desgràcia.

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

I quan descobreixen que són la mateixa persona Em va satisfer molt, la veritat.

Jo Higurashi el vaig jugar amb els sprites originals (és a dir, l'equivalent dels 1rs, i hi voto a favor, tenen moltíiissima ànima), però Umineko, però com el vaig jugar no ho podia fer, així que vaig jugar amb els 3rs.


La música és una cosa espectacular, mare meva com ambienta els momentassos de l'obra.



O, SPOILERS DEL FINAL DEL 8È NO MIRIS @Kilian

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

Quina manera de plorar amb l'escena del Battler i la Sayo/Beatrice ofegant-se

Fi d'espoilers del 8è

Hi ha aquest video d'una versió de les cançons, pero l'interessant és l'ART, una il·lustració en vertical llarguissima espectacular.




De personatges a mi em van interessar molt la Natsuhi i l'Eva.

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

La Natsuhi crec que la pobra té moments extremadament dramàtics, i aguanta una pressió brutal. L'Eva obviament també tot i que bona part d'aquesta pressió com a tal no la veiem perque és post 1986, però és molt interessant veure com l'afecta tot el que passa a posteriori, i el que diu a l'enfrontament amb la Kyrie al final del 7è.

En quant a la Shannon i en Kannon, jo em sentia tontissim perque el joc no parava de tirar-te indirectes de que passava alguna cosa allà (i en el 6è capitol ja es que sembla que s'en rigui de tu), però fins al duel al 6è no vaig lligar caps

MrRed ha escrit: 07/04/2026 a les 21:29 Invoco a @Nina i @Kilian com si fossiu les germanes Chiester o algo

Omggg ho veig justet quan acabe de pujar el primer cap. d'Umineko en català!! :3

Nina ha escrit: 07/04/2026 a les 21:36 M'han invocat amb una ofrena d'Umineko

La música era una passada en aquest joc. Jo vaig jugar amb el tercer sprite, em sembla el millor, la veritat.

Quin personatge us va agradar més? Per mi, la Shannon i en Kanon eren els més interessants.
Quan l'arc va començar a centrar-se en ells i cada cop els trobava més estranys, em va encantar. Tot el misteri era deliciós. I t'anaven donant engrunetes, vaig fer mil teories esbojarrades, però ja no les recordo per desgràcia.

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

I quan descobreixen que són la mateixa persona Em va satisfer molt, la veritat.

Tota la raó en Shannon i Kanon són molt interessants. Per la meua part, un dels meus personatges preferits és Natsuhi tota la seua història em pareix molt humana, i dins de tanta bogeria de part de la família Ushiromiya s'agraeix com és. Igualment, pense que Maria és també és peak. (Zepar i FurFur també, però no tinc raons :P)

La Natsuhi també em va agradar. Totni que està casada amb l'heureu, en certes coses la tracten com si fos forana. I la pobra ho passa malament intentant assimilar-se i sentir-se acceptada. Em va semblar un molt bon personatge.

Teniu capítol/moments preferits? Suposo que @Nina se't complica recordar-ho (a mi ja em costa).

Així del principi:

1r capitol

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

El 1r és molt "by the book", però em va encantar, la tensió anava creixent, no hi ha cap element sobrenatural, però la presència de la Bruixa va creixent creixent, llavors arribem als últims supervivents, el caos, i l'escena davant del quadre de la Bruixa, i la Maria anant a abraçar-la. Llavors els crèdits finals dient que tots són morts i que no se sap que va passar. Pff, m'encanta.

3r capítol

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

Em flipa la teranyina de veritats vermelles que teixeix la Eva-Beatrice just al final, quina manera de tancar en Battler i al lector.


Amb perspectiva ara... veig el forat pel qual va amagar la veritat. Es força guay veure com era un atac desesperat per aclaparar en Battler i que no penses en les possibilitats que això deixava

Doncs sí, em costa recordar coses concretes. Però així en general.

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

quan descobreixes qui és en/la Yasu em va agradar molt, és un misteri que desenvolupen molt bé.

i també em va fer molta gràcia quan

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

vaig adonar-me que la Bernkastel i la Lambdadelta eren de Higurashi. De cop el món d'Umineko se'm va fer increïble. Realment no són bruixes, són més aviat deus avorrits que juguen amb humans, no? I aquestes personificacions són només "aspectes" que trien pel joc en concret. I que puguis ascendir d'humà a déu, com va fer la Lambdadelta és super guai. Vaja, que jo m'empassaria una VN o llibre només explicant tot aquest worldbuiding de rerefons de l'univers Umineko/Higurashi.

I després també em va agradar això:

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

tot l'arc del missatge aquell secret que estava en codi, i que dirigia a unes estatues per trobar una habitació secreta. Em va agradar molt aquest arc, les habitacions secretes sempre molen hahah

MrRed ha escrit: 11/04/2026 a les 02:38 Teniu capítol/moments preferits? Suposo que @Nina se't complica recordar-ho (a mi ja em costa).

Així del principi:

1r capitol

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

El 1r és molt "by the book", però em va encantar, la tensió anava creixent, no hi ha cap element sobrenatural, però la presència de la Bruixa va creixent creixent, llavors arribem als últims supervivents, el caos, i l'escena davant del quadre de la Bruixa, i la Maria anant a abraçar-la. Llavors els crèdits finals dient que tots són morts i que no se sap que va passar. Pff, m'encanta.

3r capítol

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

Em flipa la teranyina de veritats vermelles que teixeix la Eva-Beatrice just al final, quina manera de tancar en Battler i al lector.


Amb perspectiva ara... veig el forat pel qual va amagar la veritat. Es força guay veure com era un atac desesperat per aclaparar en Battler i que no penses en les possibilitats que això deixava

Per la meua part, pense que cada episodi ressalta una part de la història que vol contar. Mentre veiem el que passa en l'illa, Ryukishi07 aprofita per a parlar de moltes coses a través del que feien cadascú dels personatges abans del desastre de Rokkenjima.

Espòiler (prem per a mostrar-lo o amagar-lo)

El que comente es pot veure sobretot amb Ange i Maria (Crec que es situa a l'episodi 3 i 4). Les dos xiquetes envoltades per un entorn que no les compren.

Per la banda de Maria sempre he pensat que el que volia l'autor era representar en ella una persona dins de l'espectre autista, les dificultats i frustracions que s'experimenten en la infantesa amb eixe tipus de problema. Tanmateix, Rosa també és molt interessant, culpa a Maria de tot el que va passar amb la seua parella, a més li avergonya comportament infantil de la seua filla, no ho accepta ni l'ajuda; tot i que, una vegada maltracta a la seua filla, sempre acaba sentint-se mal. Pense que Rosa sols es preocupa per com es veu a ella mateixa (La Rosa de Maria sempre està marcita ).

Canviant de personatge, en el cas en Ange també cal mirar també com ha sigut la seua infantesa. Eva intenta criar-la com la seua filla, malgrat que no suporta la mort de George i el seu home, i ho paga en ella; Ange es queda enganxada al 1986, la veritat sempre l'he vist com un personatge en depressió pensava que a l'arribar a Rokkenjima igual acabaria matant-se. L'episodi 8 té pinta que aclarira els meus dubtes.

Per cert, no és d'estranyar que estiguen ben escrites, Ryukishi07 abans d'escriure Umineko era treballador de la seguretat social en el benestar infantil.