Comunitat de Fansubs.cat

Ha estat bé la pel·lícula! Hi ha hagut moments que m'han fet molta gràcia, com el taxista, els vehicles que no paren d'estampar-se contra els edificis, i la dona voluntària del principi que té una revelació haha
La veritat és que hi ha hagut moments que se m'han fet frustrants. La Hana decidint que és feina seva anar a demanar explicacions i que segons què li diguin, perdonarà o no la mare del nadó. Haurien hagut de portar-lo a la policia i ja està (tot i que llavors no hi hauria pel·lícula), però de tota manera la Hana no té dret a reclamar explicacions d'algú que no coneix.
Hi ha coses que han quedat una mica poc explicades. Tota la relació d'en Gin amb la seva família, cada cop deia una cosa diferent, i al final no sabem com acaba. Tornarà a parlar-s'hi? Tornarà a abandonar-les? El retrobament se m'ha fet massa ràpid i amb massa poques explicacions.
La Miyuki igual. Ens diuen que apunyala son pare (que fort), suposo que perquè es pensava que havia fet alguna cosa al gat? Però això vol dir que aquesta nena no està gens bé del cap i l'haurien de portar al psicòleg, perquè no és una reacció normal ni de bon tros, encara que realment li haguessin fet alguna cosa al gat. Al final no ens donen més informació, però suposo que el seu pare, sent policia, s'encarregarà que no tingui problemes. La veritat és que això de la punyalada m'ha semblat que era més per donar dramatisme. Igual que tota l'escena de la yakuza. Per què ha sortit aquell sud-americà a disparar l'home aquell? Al final no ho sabem, o potser m'ho he perdut.
I la malaltia misteriosa de la Hana jo sospito que deu ser SIDA, tenint en compte que la "mare" li pregunta si la seva parella va morir d'això.

En fi. Una bona pel·lícula! Per mi, el missatge principal diria que és que mai no estem tan sols com ens pensem, perquè al final es veu que tots tres podrien haver tornat a casa si haguessin parlat amb la família / amics, en comptes de tallar tot el contacte.

La wifi de casa no m'ha permès mirar-la aquest cop (T-T), però juro que la miraré i comentaré com toca! La darrera vegada que la vaig veure em va agradar molt, i el missatge general de la pel·li em va arribar al cor :,,,)

Feia molt de temps que tenia pendent veure "Els padrins de Tòquio", i la idea de visionar-la plegats amb la comunitat Fansub m'hi ha animat. M'ha agradat. M'ha semblat una pel·lícula feta amb molta tendresa, al mateix temps que mostra la duresa de la vida al carrer: la violència, la gana, el fred... I lo fàcil que és caure per la borda d'aquesta societat, i les moltes formes que hi ha de fer-ho. La Kiyoko-bebé hi afegeix un punt màgic molt bonic, i els punts d'humor de la peli són genials... Coincideixo amb la @Nina que hi ha parts de la pel·lícula que costen de seguir (o potser van massa ràpid per a mí? xD). Penso que és una peli que ha de guanyar força amb un re-visionat!