Comunitat de Fansubs.cat

Nuuuuu ja els trobo a faltar!! T-T M'abocaré al manga amb tota la desesperació!

La precissió i harmonia amb que l'autora desplega el punt de vista del personatge des de la introspecció i el monòleg intern...
No és gens senzill.

Si imposes una narració racional amb plantejament, nus i conclussió la cosa queda totalment falsa: els monòlegs interns que mantenim amb nosaltres mateixos rarament són racionals i no segueixen un fil conductor.
Passa que si vols ser totalment fidel a la realitat el que es trasllada a pantalla (o paper) és un seguit de desbarrades random que costen de seguir.

Aquí l'autora tria el camí de la narració racional però mira d'escriure'l amb una estructura i un to que encaixi amb el que serien desbarrades random.
Ho clava.

I EL MILLOR DE TOT ÉS QUE NO ÉS RES MÉS QUE UN PUNYETERO RECAP.
UN RECAP DE L'EPISODI 1 DE LA PRIMERA TEMPORADA.

Geni.

He tornat a veure el primer capítol de la primera temporada, després d'haver vist tota la sèrie, culpa de @El Hespíritu, i és una punyetera passada.
La presentació dels personatges, el muntatge de l'opening i l'ending, tot, es conté a si mateix. Les sensacions, les personalitats, tot ja hi és i m'encanta. I les imatges inicials presentant la Suzuki-mira-que-n'ets-de-ràpida [Corre a la velocitat de la llum. Ets la Suzuki, no? ] són precioses. Veure'l sabent-ne la història ha sigut impressionant. És com un calidoscopi, o nines russes, no ho sé... estic massa emocionada... Crec que tinc síndrome d'abstinència emocional per la seva finalització...