Art, animació, disseny de personatges i escenes d'acció d'altíssima gama.
lntenta dissimular amb humor infantil el que realment és una història força fosca i pertorbadora.

M'encanta.

Entenc que has tradüit el títol de la versió anglesa o latina.
M'agrada l'original japo, que em diuen sería una ...

Amb aquesta història em passa una cosa similar a la que em passa amb Ganglion:

A tombs és tan realista que fins i tot fa mal.

Purificador d'Ànimes de la Temorada.
N'hi ha altres bones sèries fent-li la competència però trobo que no arriben al nivell d'espontaneitat i frescor d´aquesta història.

A l'arc d'Axis, Konosuba abandona breument el terreny de la paròdia i s'endinsa a una tradició més antiga:
La Sàtira.

La cançó no està pas malament...
Però el que realment m'impressiona d'aquest Opening és la creativitat i encert del seu muntatge d'imatges.
Potser el millor de la temporada, en aquest sentit.

Els 'Nii-san...' que deixa anar en Hopeman en veu baixa tenen una càrrega emocional i narrativa remarcable, atesa la seva brevetat.
Bona escriptura.

Feia temps que un Shoujo tan deshinibidament Shoujo no m'enganxava.
M'agrada la seva actitud com a Anime:

Sí. Sóc un Shoujo i m'agrada ser-ho.
No vull ser cap altra cosa... ni tan sols Slice of Life.
Algún problema?

Mmmh...
Doncs de fet, no.
Cap ni un, de problema.
Ho compro.

No contaban con mi astusia.

3 eps. d'una tacada.
Festassa.

El que és bo es fa esperar.
Aguante Angelote!